El colibrí, el mico, l'astronauta... A Nazca tot són línies, tot són formes. La ciutat en si no és res. És més acollidora que Pisco, però perquè no s'han de fer tampoc masses esforços. Però el seu desert, si que és una cosa remarcable. Sí que mereix un vol de reconeixement per veure encara un més dels fenòmens poc explicables d'aquest país i del món en si. Potser els 100 o 120$ que fan pagar són una extravagància, un caprici per a viatgers com jo, que estalviem en hostals o en autobusos per poder després gaudir de 35 minuts en l'aire. I això de gaudir ho posaré també entre cometes, doncs els Cessna 207A en que es vola et remouen de cap a peus.
Però comencem per un hipotètic principi. La cultura Nazca va existir entre els segles I i VI, i guiats pels seus sacerdots amb coneixements en geometria els nazca van dibuixar diverses figures en l'àrid desert. Per dibuixar-les seguien uns patrons fets a escala i marcats amb estaques i cordills, tot retirant les roques grosses, enfosquides pel sol, del terra original, més clar. Això creava una gran estructura només visible des de l'aire. Aquestes estructures eren camins que resseguien a peu els pobladors nazques tot seguint els sacerdots en celebracions i invocacions, marcant així bé la figura. Es diu que les figures podien formar part d'un calendari, de signes del zodíac, poden ser tòtems i hi ha fins i tot qui diu que són zones d'aterratge extraterrestre...
El que és cert és que les figures són allí i es conserven perfectament gràcies a les poques pluges de la regió, i que també s'estan trobant moltes restes de la civilització nazca que van permetent saber una mica més. D'això se n'aprofitaven algunes companyies aèries per sobrevolar-les i mostrar-ho a molts turistes, però el poc manteniment d'aquestes aerolínies va fer que més d'un avió s'estavellés, amb morts i tot. Ara hi ha menys companyies, més seguretat i els preus s'han doblat, així que només qui realment vol veure-ho (i s'ho pot permetre) hi va. Jo entre ells i afortunat perquè ahir la meitat de vols es van suspendre pel temps i la falta de visibilitat.
Després d'un procés de pesatge per repartir les vuit places i tenir l'avioneta equilibrada, una explicació del pilot i co-pilot de com hem de procedir i de com es realitzarà el vol, entrem en aquestes petites avionetes alineades en el petit aeròdrom. Tots els tràmits els hem fet amb Aeroparacas, però al final, no sé per quin motiu, entrem en una avioneta d'AirMajoro... Arranquem i enlairem i tot és moviment. Cada petita ventada fa que l'avió es desplaci en tots els sentits. Volem durant menys de cinc minuts abans de veure la primera figura, la Balena. L'avioneta vira completament cap a la dreta per a que la figura ens quedi just sota l'ala i puguem fer bé les fotos els del meu costat, després fa un gir de 180º per a que sigui l'altre costat qui ho vegi bé. Cada gir significa posar l'avió quasi perpendicular al terra i això els estómacs ho noten. Per sort ens han avisat de res menjar abans...
Desenes de trapezoides inunden també la pampa de Jumana. És la figura que més es repeteix, tant que poca importància se'ls hi dóna per part de pilots i turistes. Es valoren les figures antropomòrfiques i la següent és l'Astronauta, una de les més misterioses. Jo no hi veig tant un astronauta com un home amb cap de mussol, però està clar que ven més dir que una civilització de fa dos mil anys va dibuixar un astronauta o extraterrestre... Després ve el Mico i aquesta sí que és realment espectacular. El segueix el Gos i una altra ben significativa, el Colibrí. Només fa quinze minuts que volem, però el malestar és bastant general i tot i estar bocabadats pel que veiem, som dèbils i uns quants ja pensem en el retorn. Creuem momentàniament la carretera panamericana i la verda vall per observar uns dels que més em van agradar, l'Aranya, seguida per més aus: el Còndor, el Mascarell (Alcatraz) i el Lloro. Acabem amb les Mans i l'Arbre i tornem ben marejats cap a l'aeròdrom, observant nous trapezis i espirals. No és gens agradable que l'avió vagi oscil.lant de dreta a esquerra, mentre tu mires per l'objectiu d'una càmera aplicant el zoom endavant i endarrere intentant enquadrar les figures, però que content que estic d'haver fet aquest vol. He fet dues coses que tenia moltes ganes, volar en una petita avioneta i veure perfectament les línies de Nazca. La Laia no ha vist clara l'experiència i mentrestant ha estat descobrint i perdent-se per la ciutat. Ja junts de nou, emprenem un nou viatge nocturn, ara toca la ciutat peruana de la qual més m'han parlat després del Cusco, la ciutat blanca, Arequipa.
-----
-----
El colibrí, el mono, el astronauta... En Nazca todo son líneas, todo son formas. La ciudad en si no es nada. Es más acogedora que Pisco, pero porque no se tienen que hacer tampoco demasiados esfuerzos. Pero su desierto, si que es una cosa remarcable. Sí que merece un vuelo de reconocimiento para ver todavía uno más de los fenómenos poco explicables de este país y del mundo en sí. Quizás los 100 o 120$ que hacen pagar son una extravagancia, un capricho para viajeros como yo, que ahorramos en hostales o en autobuses para poder después disfrutar de 35 minutos en el aire. Y esto de disfrutar lo pondré también entre comillas, pues los Cessna 207A en que se vuela te remueven de pies a cabeza.
Pero empezamos por un hipotético principio. La cultura Nazca existió entre los siglos I y VI, y guiados por sus sacerdotes con conocimientos en geometría los nazca dibujaron varias figuras en el árido desierto. Para dibujarlas seguían unos patrones hechos a escala y marcados con estacas y cordeles, retirando las rocas grandes, oscurecidas por el sol, del suelo original, más claro. Esto creaba una gran estructura sólo visible desde el aire. Estas estructuras eran caminos que reseguían a pie los pobladores nazcas siguiendo los sacerdotes en celebraciones e invocaciones, marcando así bien la figura. Se dice que las figuras podían formar parte de un calendario, de signos del zodíaco, pueden ser tótems y hay incluso quién dice que son zonas de aterrizaje extraterrestre...
Lo que es cierto es que las figuras están allí y se conservan perfectamente gracias a las pocas lluvias de la región, y que también se están encontrando muchos restos de la civilización nazca que van permitiendo saber algo más de ellos. De esto se aprovechaban algunas compañías aéreas para sobrevolarlas y mostrarlo a muchos turistas, pero el poco mantenimiento de estas aerolíneas hizo que más de un avión se estrellara, con muertos y todo. Ahora hay menos compañías, más seguridad y los precios se han doblado, así que sólo quienes realmente quieren verlo (y se lo puede permitir) van. Yo entre ellos y afortunado porque ayer la mitad de vuelos se suspendieron por el tiempo y la falta de visibilidad.
Después de un proceso de pesaje para repartir las ocho plazas y tener la avioneta equilibrada, una explicación del piloto y co-piloto de cómo tenemos que proceder y de cómo se realizará el vuelo, entramos en estas pequeñas avionetas alineadas en el pequeño aeródromo. Todos los trámites los hemos hecho con Aeroparacas, pero al final, no sé por qué motivo, entramos en una avioneta de AirMajoro... Arrancamos y nos elevamos y todo es movimiento. Cada pequeña ventada hace que el avión se desplace en todos los sentidos. Volamos menos de cinco minutos antes de ver la primera figura, la Ballena. La avioneta vira completamente hacia la derecha para que la figura nos quede justo debajo el ala y podamos hacer bien las fotos los de mi lado, después hace un giro de 180º para que sea el otro lado quién lo vea bien. Cada giro significa poner el avión casi perpendicular al suelo y esto los estómagos lo notan. Por suerte nos han avisado de no comer nada antes...
Decenas de trapezoides inundan también la pampa de Jumana. Es la figura que más se repite, tanto que poca importancia se les da por parte de pilotos y turistas. Se valoran las figuras antropomórficas y la siguiente es el Astronauta, una de las más misteriosas. Yo no veo tanto un astronauta como un hombre con cabeza de búho, pero está claro que vende más decir que una civilización de hace dos mil años dibujó un astronauta o extraterrestre... Después viene el Mono y esta sí que es realmente espectacular. Lo sigue el Perro y otra muy significativa, el Colibrí. Sólo hace quince minutos que volamos, pero el malestar es bastante general y a pesar de estar boquiabiertos por lo que vemos, somos débiles y unos cuántos ya pensamos en el regreso. Cruzamos momentáneamente la carretera panamericana y el verde valle para observar unos de los que más me gustaron, la Araña, seguida por más aves: el Cóndor, el Alcatraz y el Loro. Acabamos con las Manos y el Árbol y regresamos muy mareados hacia el aeródromo, observando nuevos trapecios y espirales. No es nada agradable que el avión vaya oscilando de derecha a izquierda, mientras tú miras por el objetivo de una cámara aplicando el zoom adelante y atrás intentando encuadrar las figuras, pero que contento que estoy de haber hecho este vuelo. He hecho dos cosas que tenía muchas ganas de realizar, volar en una pequeña avioneta y ver perfectamente las líneas de Nazca. Laia no ha visto clara la experiencia y mientras tanto se ha quedado descubriendo y perdiéndose por la ciudad. Ya juntos de nuevo, emprendemos un nuevo viaje nocturno, ahora toca la ciudad peruana de la cual más me han hablado después del Cusco, la ciudad blanca, Arequipa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada