La nit és tranquil.la i intento planificar que fer els propers dies aquí: Illes del Rosario, maques m’han dit,
En Roger va curt de fons, així que passem el dia següent caminant i xerrant, descobrint tots els racons de la ciutat, provant els sucs, les "arepas" d’ou (que són com unes galetes de farina de blat de moro amb ou dur dintre),... La ciutat comença a captivar. Té racons ben bonics, carrers conservats en el temps, tot ple de balconades de fusta, places on un s’hi podria quedar hores descansant i veient la gent passejar, la catedral i altres esglésies i museus, tots fets amb molt bon gust, al bon vell estic colonial. Acabem de nou a la platja, però avui no ens banyarem i simplement passarem la tarda tirats en un xiringuito, bevent, menjant, xerrant, rient,... demà serà el darrer dia d’en Roger a Colòmbia... Per una banda vull recuperar la tranquil.litat de viatjar tot sol, en Roger sempre té alguna cosa a fer, és hiperactiu. Però també sé que el trobaré a faltar, és un bon amic i company de viatge, i m’obliga a fer més del que faria.
Preparem la festa d’aquesta nit, festa de comiat, amb força gent de l’hostal. Hem conegut en Guille, un argentí i quatre noies més del seu país (Colòmbia també n’és ple), en Jose de Barcelona i en Fran de València. Sortim en busca de rumba i acabem a l’Havana Club, mític local de la ciutat, amb música en viu, mojitos i gent ballant. Allí ens trobem també amb la Justine d’Austràlia, la Bree de San Francisco i la Helen de Nova Zelanda, també del nostre hostal, i comencem a ballar sense parar, tota la nit. Quina nit! Que divertida! Tots acabem ben tard i contents. Un bon final per en Roger a Colòmbia.
Només fa unes hores que en Roger ha marxat i ja torno a sentir el pes de la solitud. Quan t’hi acostumes, viatjar sol és ben agradable i divertit, però quan t’ajuntes amb algú durant un temps, t’acostumes a veure’l sempre allí i, quan no hi és, el trobes a faltar.
Però sense ell la vida continua. Una mica nostàlgic surto a caminar la ciutat de nou, per tercer dia consecutiu,
Amb en Fran planifiquem una escapada al Parc Nacional Natural Tayrona per d'aquí a dos dies. Ell ara marxa a Barranquilla i nosaltres el seguirem demà, o això pensàvem doncs al final els plans canvien i anirem a Santa Marta, allí esperarem en Fran i uns coneguts seus i després arrencarem. Adeu Cartagena!
-----

-----
El viaje de 12 horas en el bus congelador desde Medellín nos deja cansados y con ganas de calorcito. Después de atravesar pueblecitos que siguen inundados llego, por fin, a Cartagena.
La noche es tranquila e intento planificar que hacer los próximos días aquí: Islas de Rosario, bonitas me han dicho, pero excesivamente caras por ser temporada alta; volcán de barro de Totumo, no me motiva juntarme a una muchedumbre de gente y acabar de barro hasta las orejas; Playa Blanca, sigue siendo temporada alta; submarinismo, el precio por las nubes si lo comparas con las posibilidades en Taganga... No sé que hacer...
Roger va corto de fondos, así que pasamos el día siguiente andando y charlando, descubriendo todos los rincones
Preparamos la fiesta de esta noche, fiesta de despedida, con bastante gente del hostal. Hemos conocido Guille, un argentino y cuatro chicas más de su país (Colombia también es lleno de ellos), Jose de Barcelona y Fran de Valencia. Salimos en busca de rumba y acabamos en el Habana Club, mítico local de la ciudad, con música en vivo, mojitos y gente bailando. Allí nos encontramos también con Justine de Australia, Bree de San Francisco y Helen de Nueva Zelanda, también de nuestro hostal, y empezamos a bailar sin cesar, toda la noche. Qué noche! Que divertida! Todos acabamos bien tarde y contentos. Un buen final para Roger en Colombia.
Sólo hace unas horas que Roger se ha ido y ya vuelvo a sentir el peso de la soledad. Cuando te acostumbras, viajar solo es muy agradable y divertido, pero cuando te juntas con alguien durante un tiempo, te acostumbras a verlo siempre allí y, cuando no está, lo echas de menos.
Pero sin él la vida continúa. Un poco nostálgico salgo a andar la
Con Fran planificamos una escapada al Parque Nacional Natural Tayrona para dentro de dos días. Él ahora marcha a Barranquilla y nosotros lo seguiremos mañana, o esto pensábamos pues al final los planes cambian e iremos a Santa Marta, allí esperaremos a Fran y unos conocidos suyos y después arrancaremos. Adiós Cartagena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada