dissabte, 27 de novembre del 2010

Dia 36: Puerto Viejo, Costa Rica

Odio Costa Rica! Ha, ha... És broma. No, seriosament, aquesta gent té un problema amb els transports i les carreteres. Estan fetes un desastre i creuar d’una costa a l’altra et porta tot el dia, perquè a més has de passar per San José. Així doncs, sortint a les 6 del matí arribo 12h més tard, després de creuar amb el bus de Montezuma a Puntarenas, fins a San José i canvi de bus fins aquí.

Puerto Viejo és un vell poblet que ha guardat el seu esperit pescador, tot integrant els autòctons i gent de tot el món que ha decidit instal.lar-s’hi, portant amb ells nous negocis per als turistes. S’hi respira un ambient agradable, tranquil. El caràcter caribeny marca el ritme d’aquest pausat poble.

Tot i les advertències sobre la violència per part de la població negra, les drogues i el mal ambient que aquí hi ha, jo no ho detecto, tot al contrari, no tinc cap classe de problemes per passejar-m'hi a peu o en bici, parlar amb la gent,... Tranquil, tranquil.

M'expliquen que ja fa uns anys, una escriptora de San José (Anacristina Rossi), va lluitar per convèncer als locals de no vendre les seves terres als estrangers que els oferien diners per desenvolupar el turisme. Volia preservar l'entorn natural i que no es convertís en una altra Acapulco o Cancún. La van titllar de boja, però els que van creure en ella van aconseguir preservar el poble i es va crear el Refugi Nacional de Vida Silvestre de Gandoca. Ella va escriure el llibre "La loca de Gandoca" i jo m'he quedat amb les ganes de llegir-lo...

En les cabines on m'instal.lo em trobo l'Alex, un dels 3 francesos que havia creuat en el ferry d'Ometepe a San Carlos. Una gran i agradable casualitat! Les nits a Puerto Viejo les passem en aquest campament, amb tota la gent jugant a cartes, bevent, cantant, xerrant... Molt bon ambient. I durant el dia a recórrer els voltants i visitar les platges.

El primer dia Cocles, a tocar de Puerto Viejo, una platja ben maca però ben freqüentada també. És la primera opció per a tots. Plena de palmeres, espais on poder aïllar-se del món, però amb bandera vermella... No està permès banyar-se més que els genolls i si entres més l'aigua et torna a la vora amb una bona rebolcada, si tens sort. No m'hi estic gaire, doncs a les 16h donen el Panathinaikos - Barça en diferit i no me'l vull perdre. Això de poder veure tots els partits del Barça és genial.

El segon dia, faig cas a la Martu, llogo una bici i me'n vaig fins a Manzanillo. Bona platja a 12Km d'aquí, amb la gent una mica escampada per tot arreu, però amb una concentració enorme de corredors acabant l'etapa d'avui de La Transtica... Potser algun dia... Però ara no, m'hi estic una mica, passejant i mirant, però no m'hi banyo. La Martu em va recomanar fer-ho a Punta Uva i fins allí retrocedeixo. La veritat és que la platja és magnífica, s'hi està tranquil entre tantes palmeres, caigudes i dempeus. Poca gent, bon clima, el so del mar, una migdiada perfecte, un passeig per l'arena i un bany abans de tornar al poble per donar-hi una última volta. Acabo en el campament, amb un foc de camp i cantant amb tota la gent. Quebec, França, Mèxic, Argentina, Costa Rica... Un bon grup. Molts ens acabem de conèixer, amb d'altres fa uns dies, però aquí estem tots, com una família, com amics de tota la vida sabent que potser a partir de demà ja no ens veurem mai més. Tots tenim punts en comú, que ens han portat fins aquí. I ens ho estem passant molt bé.

------



------

¡Odio Costa Rica! Ha, ha... Es broma. No, de verdad, esta gente tiene un problema con los transportes y las carreteras. Están hechas un desastre y cruzar de una costa a otra te lleva todo el día, porque además has de pasar por San José. Así pues, saliendo a las 6 de la mañana llego 12 h más tarde, después de cruzar con el bus de Montezuma a Puntarenas, hasta San José y cambio de bus hasta aquí.

Puerto Viejo es un viejo pueblecito que ha guardado su espíritu pescador, integrando al mismo tiempo a los autóctonos y a la gente de todo el mundo que ha decidido instalarse aquí, trayendo con ellos nuevos negocios para los turistas. Se respira un ambiente agradable, tranquilo. El carácter caribeño marca el ritmo de este pausado pueblo.

A pesar de las advertencias sobre la violencia por parte de la población negra, las drogas y el mal ambiente que hay aquí, yo no lo detecto, todo lo contrario, no tengo ninguna clase de problema para pasearme a pie o en bici, hablar con la gente... Tranquilo, tranquilo.

Me explican que ya hace unos años, una escritora de San José (Anacristina Rossi), luchó por convencer a los locales de no vender sus tierras a los extranjeros que les ofrecían dinero para desarrollar el turismo. Quería preservar el entorno natural y que no se convirtiera en otro Acapulco o Cancún. La tildaron de loca, pero los que creyeron en ella consiguieron preservar el pueblo y se creó el Refugio Nacional de Vida Silvestre de Gandoca. Ella escribió el libro "La loca de Gandoca" y yo me he quedado con las ganas de leerlo...

En las cabinas donde me instalo me encuentro a Alex, uno de los 3 franceses que había cruzado en el ferry de Ometepe a San Carlos. Una grande y agradable casualidad! Las noches en Puerto Viejo las pasamos en este campamento, con toda la gente jugando a cartas, bebiendo, cantando, charlando... Muy buen ambiente. Y durante el día a recorrer los alrededores y visitar las playas.

El primer día Cocles, junto a Puerto Viejo, una playa bien bonita pero bien frecuentada también. Es la primera opción para todos. Llena de palmeras, espacios donde poder aislarse del mundo, pero con bandera roja... No está permitido bañarse más que las rodillas y si entras más el agua te devuelve a la orilla con un buen revolcón, si tienes suerte. No me quedo mucho, pues a las 16h dan el Panathinaikos - Barça en diferido y no me lo quiero perder. Esto de poder ver todos los partidos del Barça es genial.

El segundo día, hago caso a Martu, alquilo una bici y me voy hasta Manzanillo. Buena playa a 12Km de aquí, con la gente un poco esparcida por todas partes, pero con una concentración enorme de corredores acabando la etapa de hoy de La Transtica... Quizás algún día... Pero ahora no, me quedo un poco, paseando y mirando, pero no me baño. La Martu me recomendó hacerlo en Punta Uva y hasta allí retrocedo. La verdad es que la playa es magnífica, se está tranquilo entre tantas palmeras, caídas y de pie. Poca gente, buen clima, el sonido del mar, una siesta perfecta, un paseo por la arena y un baño antes de volver al pueblo para dar una última vuelta. Acabo en el campamento, con un fuego de campo y cantando con toda la gente. Quebec, Francia, México, Argentina, Costa Rica... Un buen grupo. Muchos nos acabamos de conocer, con otros hace unos días, pero aquí estamos todos, como una familia, como amigos de toda la vida sabiendo que quizás a partir de mañana ya no nos veremos nunca más. Todos tenemos puntos en común, que nos han traído hasta aquí. Y nos lo estamos pasando muy bien.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada