A l’arribada, en Josué de Global Humanitaria m’espera per anar a visitar dues àrees d’actuació de l’ONG.

Se’ns ajunta la Marbelí i anem fins a Boca de Sábalos en panga, una llanxa fineta i ràpida amb unes 40 persones de capacitat. Se’ns ajunta l’Arístides i en un jeep que ens deixa el centre de salut enfilem cap a Boca Escalera per uns camins impossibles, plens de fang i forats. Hi arribem una hora més tard i anem a visitar una escola que va ser reconstruïda amb fons de GH i l’ambaixada del Japó. Els nens estan fent classe i ens saluden a l’uníson quan entrem i em presenten com un padrí. Intercanviem quatre paraules amb la professora i els nens, tímids ells i tímid jo, i sortim a veure els més xics. És una escola petita i els recursos són escassos, però a les professores se les veu entusiastes i als nens feliços; sobretot a l’hora de l’esbarjo i del menjar. Ara ja sí, parlem una mica més i em demanen que els faci fotos per després divertir-se veient-se.
Tornem a Boca de Sábalos a deixar la Marbelí i continuem per un altre camí, pitjor a l’anterior.

Camí amunt i avall no he pogut evitar pensar en el llibre que llegeixo, “Cien años de soledad” i relacionar-ho amb el que he anat veient. El poble, la gent, els menjadors i les “pulperias”, les cases més arreglades i les que menys, la “Compañia bananera” que aquí és la companyia de la palma que s’ha imposat en la zona comprant terrenys a preus ridículs per després explotar-ne els antics habitants i els nous que s’han establert al voltant de la companyia creant el poble d’El Vivero. Tot m’ho recorda. Macondo és per tot arreu i es repeteix.
En Josué em proposa anar a fer nit a El Castillo en lloc de tornar a San Carlos. Tothom m’ha parlat molt bé d’aquest poblet, caracteritzat per una fortalesa construïda al segle XVII pels espanyols per protegir-se dels atacs dels pirates anglesos, així que accepto la proposta. Panga i cap allí. Instal.lats a la barra del bar del moll veig com la Laura, l’Alex i en Daniel s’apropen pel carrer principal (i quasi únic) del poble. Finalment han tingut la mateixa idea i compartim cerveses, sopar i converses per arreglar el món i entendre Nicaragua.
Pel matí, en Josué marxa d’hora per continuar les vacances que ha tallat per acompanyar-me a mi per aquí. Jo passejo una mica, esmorzo i observo la gent i com ja ho he vist tot me’n torno a l’hotel a fer una becaina.

Passem la nit i el matí següent sense fer res en el poble. Parlar, passejar i veure l’entorn. Després, 4 hores de panga riu amunt fins a San Carlos i aquest matí ja abandono Nicaragua, per riu també. Passo els controls d’immigració, panga i cap a Costa Rica!
------

------
Llegamos a San Carlos sobre las cinco y media de la mañana, después de un viaje en ferry de 10h entre películas de Will Smith, el aire acondicionado bien fuerte y conversaciones con el grupo de turistas que somos.
A la llegada, Josué de Global Humanitaria me espera para ir a visitar dos áreas de actuación de la ONG.

Volvemos a Boca de Sábalos a dejar a Marbelí y continuamos por otro camino, peor al anterior. En Marcelo están haciendo unas pruebas de plantación de soja para ver qué semilla funciona mejor y cuál es la mejor época de siembra. Una vez esté verificado extenderán el proyecto a más campos y utilizarán la soja en la alimentación de los niños, que también están en la escuela y nos reciben con sonrisas. Una experiencia extraordinaria e impactante ésta de poder ver los proyectos y resultados de la ONG con la que colaboro. Grácias Raquel por ponerme en contacto con Josué.
Camino arriba y abajo no he podido evitar pensar en el libro que leo, "Cien años de soledad" y relacionarlo con lo que he ido viendo.

Josué me propone ir a pasar la noche en El Castillo en lugar de regresar a San Carlos. Todo el mundo me ha hablado muy bien de este pueblecito, caracterizado por una fortaleza construida en el siglo XVII por los españoles para protegerse de los ataques de los piratas ingleses, así que acepto la propuesta. Panga y hacia allí. Instalados en la barra del bar del muelle veo cómo Laura, Alex y Daniel se acercan por la calle principal (y casi única) del pueblo. Finalmente han tenido la misma idea y compartimos cervezas, cena y conversaciones para arreglar el mundo y entender Nicaragua.
Por la mañana, Josué se marcha temprano para continuar sus vacaciones que ha cortado para acompañarme a mí por aquí.

Pasamos la noche y la mañana siguiente sin hacer nada en el pueblo. Hablar, pasear y ver el entorno. Después, 4 horas de panga río arriba hasta San Carlos y esta mañana ya abandono Nicaragua, por río también. Paso los controles de inmigración, panga y hacia Costa Rica!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada