
Havia contactat amb l'encarregat, en Tito Contreras, i ja m'hi esperava pel torn de mitjanit a sis del matí. Serà una llarga nit. Mentre esperem, col.laborem amb els biòlegs del projecte que fan estudis i ja veiem com algunes tortugues arriben. A les vuit això ja és ben fosc, les tortugues envaeixen la platja, no hi ha un metre quadrat lliure.

Per fer el comptatge, localitzem la tortuga fent servir una llum roja per no destorbar-les massa i li marques la closca amb pintura groga, així no comptarem dues vegades la mateixa. (Encara ara en porto en dits, cames i la roba. No se'n va ni gratant...)

Cap a les cinc ja es va fent de dia i tot i que no hi ha tantes tortugues com a les deu del vespre, ara podem veure-les i fotografiar-les. Estem tan entusiasmats que ni son tenim. Les seguim, les observem, les ajudem si tenen problemes...
Després, mentre els altres descansen, en Xavi em condueix fins a l'Ostional, un poble més al sud, ben tranquil i de platja preciosa també. Tornem a La Flor per estirar-nos a la platja i quedar endormiscats a l'ombra d'un arbre.

Després arriba el moment de reflexió. Creiem que es podria haver preparat millor l'aniuament, treure més profit dels voluntaris, aprofitar millor les forces de tots,... Es podria pensar en un sistema de desplaçament de nius, doncs les darreres tortugues en arribar reobren els nius de les seves precedents i treuen a la superfície tots els ous, on queden exposats i d'on ben segur res no en naixerà.

També se'ns hauria pogut usar per a tasques de neteja de platja, doncs aquesta és ben bruta amb plàstics i d'altres. Explicar-nos una mica millor el procés de comptatge i el perquè, doncs ens vam llançar a pintar tortugues sense masses explicacions. Potser així ens hi implicàvem més del que ja ho estàvem i en lloc d'un dia decidíem quedar-nos hi més. Total, que l'experiència va ser genial, molt emocionant, però amb el sentiment d'haver pogut fer més.
-----
Abandono temporalmente San Juan para ir 22Km más al sur, a la Reserva Natural de La Flor.

Había contactado con el encargado, Tito Contreras, y ya me esperaba para el turno de medianoche a seis de la mañana. Será una larga noche. Mientras esperamos, colaboramos con los biólogos del proyecto que hacen estudios y ya vemos cómo algunas tortugas llegan. A las ocho esto ya está bien oscuro, las tortugas invaden la playa, no hay ni un metro cuadrado libre.
A media noche, los equipos creados para recorrer las diferentes zonas con que seccionan la playa, ya están posicionados.

Para hacer el contaje, localizamos la tortuga utilizando una luz roja para no estorbarlas demasiado y marcas el caparazón con pintura amarilla, así no contaremos dos veces la misma. (Todavía ahora la llevo en dedos, piernas y ropa. No se va ni rascando...)
La noche se hace larga, pero el recuento final de 15.000 tortugas sorprende a todo el mundo y nos sentimos eufóricos. Es enorme esta experiencia!!!

Después, mientras los otros descansan, Xavi me conduce hasta el Ostional, un pueblo más al sur, bien tranquilo y de playa preciosa también. Volvemos a La Flor para tendernos en la playa y quedar adormecidos a la sombra de un árbol. Varías horas después de un sueño bien agradable, el despertar es espectacular. Abrir un ojo y maravillarme de ser un privilegiado, poder descansar en este pequeño paraíso, con tortugas todavía subiendo y bajando, bañarnos después y nadar rodeado de ellas. ¡Esto es único!
Después llega el momento de reflexión. Creemos que se podría haber preparado mejor el desove, sacar más provecho de los voluntarios, aprovechar mejor las fuerzas de todos...

También se nos habría podido usar para tareas de limpieza de playa, pues ésta está bien sucia con plásticos y demás. Explicarnos un poco mejor el proceso de contaje y el porqué, pues nos lanzamos a pintar tortugas sin masas explicaciones. Quizás así nos implicábamos más de lo que ya lo estábamos y en lugar de un día decidíamos quedarnos allí más. Total, que la experiencia fue genial, muy emocionante, pero con el sentimiento de haber podido hacer más.
ay que te sale la vena francesa... râler râler et râler!!! :P
ResponEliminaRâler? Mais no, home, no. És una crítica constructiva. No solo rajadiña. Per cert, tinc un especial per a tu, per a que tinguis més opcions d'escollir i no et quedis només amb la campanilla. En breve...
ResponElimina