Torno a la civilització, debilitat pel ritual d'ayahuasca, però content per saber que arribo a temps. Em vesteixo la samarreta amb el 10, amb els colors del campió, amb el nom del tot poderós Messi i me'n vaig cap al centre, a trobar el Texas, el bar que m'han recomanat per veure bé la final de la Champions.
Tot i la poca empatia amb el propietari, m'instal.lo i demano el primer suc de papaia. La dieta de l'ayahuasca em prohibeix alcohols i intento respectar-la. El Manchester pressiona els deu primers minuts, però sense molt saber com, el Barça aconsegueix recuperar la possessió i ràpidament tota sensació de perill desapareix. Em recorda la final de Roma. En Pedrito ens avança en el marcador per a més tranquil.litat. Aquí detecto que alguna cosa no va bé.
Els del pis de dalt han cantat el gol 2 segons abans que la resta. En els bars amb moltes pantalles sempre n'hi ha una que va avançada i així perd tota la gràcia. Aguanto fins la mitja part i així veig també l'empat d'en Rooney, però després vaig a dalt, ben instal.lat, a temps real. Canto el segon i sobretot el tercer. Ha semblat tot molt fàcil, però ja som tetracampions!!! La quarta al sac, allí on tot va començar, a Wembley i contra un equipàs. La gent que em vaig creuant em felicitat i tenen dos comentaris, o que bé que ha jugat el Barça o que el Manchester avui no ha fet res... No veuen que si un no fa res és perquè l'altra no el deixa...
Ho celebro passejant pels carrers d'Iquitos amb un somriure d'orella a orella, quan em topo amb l'elecció de Miss San Juan i un passi de moda amb noies una més maca que l'altra. Tenia unes fotos boníssimes, però me les han robat i us haureu de conformar amb imaginar-les. Amb tot en aquesta vida, per més que t'hi esforcis, si n'hi ha un disposat a fotre't, és difícil fer-ho bé.
----
Regreso a la civilización, debilitado por el ritual de ayahuasca, pero contento por saber que llego a tiempo. Me visto la camiseta con el 10, con los colores del campeón, con el nombre del todo poderoso Messi y me voy hacia el centro, a encontrar el Texas, el bar que me han recomendado para ver bien la final de la Champions.
A pesar de la poca empatía con el propietario, me instalo y pido el primer zumo de papaya. La dieta de la ayahuasca me prohíbe alcoholes e intento respetarla. El Manchester aprieta los diez primeros minutos, pero sin mucho saber como, el Barça consigue recuperar la posesión y rápidamente toda sensación de peligro se desvanece. Me recuerda la final de Roma. Pedrito nos avanza en el marcador para más tranquilidad. Aquí detecto que algo no va bien.
Los del piso de arriba han cantado el gol 2 segundos antes que el resto. En los bares con muchas pantallas siempre hay una que va avanzada y así pierde toda la gracia. Aguanto hasta la media parte y así veo también el empate de Rooney, pero después voy arriba, bien instalado, a tiempo real. Canto el segundo y sobre todo el tercero. Ha parecido todo muy fácil, pero ya somos tetracampeones!!! La cuarta al saco, allí donde todo empezó, en Wembley y contra uno equipazo. La gente que me voy cruzando me felicita y tienen dos comentarios, o que bien que ha jugado el Barça o que el Manchester hoy no ha hecho nada... No ven que si uno no hace nada es porque el otro no le deja...
Lo celebro paseando por las calles de Iquitos con una sonrisa de oreja a oreja, cuando me topo con la elección de Miss San Juan y un pase de moda con chicas una más guapa que la otra. Tenía unas fotos buenísimas, pero me las han robado y os tendréis que conformar con imaginarlas. Con todo en esta vida, por más que te esfuerces, si hay uno dispuesto a joderte, es difícil hacerlo bien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada