dimecres, 20 d’abril del 2011

Dia 147: Kourou, la ciutat de l'espai. Guaiana Francesa

El dia comença bé, aconseguint entrar en la visita guiada al Centre Spatial Guyanais (CSG) sense haver fet la reserva prèvia necessària. Un grup de legionaris del 3er regiment (3 REI), un grup de joves estudiants de Toulouse, alguns turistes solts i jo, componem el grup i entrem a l'autocar ens portarà a fer la volta pels 850 Km² del centre. Bé, no per tots, perquè hi ha zones restringides i d'altres, la majoria, un 97%, plenes de vegetació, de poc interès en la visita que ens ocupa. Comencem amb la història de la cursa aeroespacial. Primer els soviètics amb el satèl.lit Sputnik amb la llançadora R-7, després els yankis amb l'Explorer amb la Jupiter C i després... després els francesos amb l'A1, també conegut com Astèrix i la llançadora Diamant. Després amb les tres raons per l'elecció de la Guaiana i Kourou com a punt de llançament. La proximitat a l'equador fa que a l'enlairar-se la llançadora ja porti molta més velocitat degut a la rotació de la Terra, i així també pot portar càrregues més pesades que si s'estigués més desplaçat a latituds nord o sud. El fet d'estar situat en el nord-est del continent sudamericà fa que es puguin fer llançaments direcció nord i també est, sense que la llançadora passi per sobre de cap població, cobrint així els dos tipus de rotacions interessants. Finalment, les qüestions meteorològiques també juguen a favor, doncs la major part de l'any es tenen cels descoberts i amb poca contaminació.

Arribem així al primer lloc d'interès, les restes del punt de llançament de l'Ariane 4. La torre de subjecció s'alça a la dreta, amb els dos braços encarregats de transferir el combustible a la nau i de mantenir les comunicacions amb els sensors. A l'esquerra la torre de protecció, que es desplaça per cobrir completament la llançadora i la manté a l'abric mentre s'hi fan les darreres operacions. Al centre, la plataforma de llançament, que es desplaça per mitjà d'unes vies de tren i moguda a tracció per un camió des dels edificis d'integració el dia abans al llançament. L'Ariane 4 ja fa uns anys que no s'usa, però de moment no hi ha pressupost per desarmar les instal.lacions. Com que a més hi ha força espai en el centre i es ben interessant, jo crec que farien bé en no desfer-se'n.

Després anem fins al centre de llançament, on tots els tècnics estan treballant en les dues campanyes que hi ha en paral.lel, les darreres comprovacions pel llançament d'aquesta setmana i la integració del proper projecte per d'aquí un mes. Com que el darrer tir es va haver d'avortar degut a unes anomalies en el motor, tothom està molt capficat buscant d'on venien aquestes i intentant corregir-les. Ens instal.len en la sala on els tècnics controlen tot el procés de llançament, que és on la meva amiga Ana treballa i treu el cap per saludar-me. Tinc una amiga que tira coets... Mola! I la visita ja acaba, tornant cap al punt de partida, la sala Jupiter on, quan hi ha llançament, es situen els caps per prendre les decisions importants i seguir l'evolució de l'enlairament i els clients i VIPs per veure com aquests treballen.

Ha estat una gran casualitat que el llançament s'endarrerís a aquest divendres. Així que, amb l'Armand, la Marta, en Ruben i la Sophie, anem fins l'espai de Carapa, on el CNES hi té un punt d'observació. Creuem els dits per a que tot surti bé, hi tenim amics i coneguts que han treballat dur per a que així sigui i els desitgem el millor. La tensió va augmentant. Arribem als minuts precedents al tir, moment crucial per decidir si es continua o no. Continuem fins a sentir la veu amb el compte enrere final. Moment zero. S'engega el motor Vulcà, durant 7 segons inspecciona el funcionament de tots els elements. La darrera vegada es va quedar aquí. Avui no. Avui s'engeguen els "booster's", els motors laterals, i l'Ariane 5 s'enlaira i s'enlaira. Segueix una trajectòria perfecta que podem apreciar de manera clara, amb la boca oberta, la pell de gallina, els ulls com plats. Waw!!! El soroll ens embarga, el cos sent la tremolor, les mirades segueixen el rumb fins que els "booster's" es separen i la llançadora es perd de vista amb els satèl.lits Yahsat Y1A i Intelsat New Dawn. Quin èxit!
...
....
......
Mereixia la pena quedar-me uns dies més per veure aquest llançament...

-----

-----

El día empieza bien, consiguiendo entrar en la visita guiada al Centre Spatial Guyanais (CSG) sin haber hecho la reserva previa necesaria. Un grupo de legionarios del 3er regimiento (3 REI), un grupo de jóvenes estudiantes de Toulouse, algunos turistas sueltos y yo, componemos el grupo y entramos al autocar que nos dará la vuelta por los 850 Km² del centro. Bueno, no por todos, porque hay zonas restringidas y otros, la mayoría, un 97%, llenos de vegetación, de poco interés en la visita que nos ocupa. Empezamos con la historia de la carrera aeroespacial. Primero los soviéticos con el satélite Sputnik con la lanzadora R-7, después los yankis con el Explorer con la Jupiter C y después... después los franceses con el A1, también conocido como Astèrix y la lanzadora Diamant. Después con las tres razones para la elección de la Guayana y Kourou como punto de lanzamiento. La proximidad al ecuador hace que al elevarse la lanzadora ya tenga mucha más velocidad debido a la rotación de la Tierra, y así también puede llevar cargas más pesadas que si se estuviera más desplazado a latitudes norte o sur. El hecho de estar situado en el nordeste del continente suramericano hace que se puedan hacer lanzamientos dirección norte y también este, sin que la lanzadora pase por encima de ninguna población, cubriendo así los dos tipos de rotaciones interesantes. Finalmente, las cuestiones meteorológicas también juegan a favor, pues la mayor parte del año se tienen cielos descubiertos y con poca contaminación.

Llegamos así al primer lugar de interés, los restos del punto de lanzamiento del Ariane 4. La torre de sujeción se levanta a la derecha, con los dos brazos encargados de transferir el combustible a la nave y de mantener las comunicaciones con los sensores. A la izquierda la torre de protección, que se desplaza para cubrir completamente la lanzadora y la mantiene al abrigo mientras se hacen las últimas operaciones. En el centro, la plataforma de lanzamiento, que se desplaza por medio de unas vías de tren y movida a tracción por un camión desde los edificios de integración el día antes al lanzamiento. El Ariane 4 ya hace unos años que no se usa, pero de momento no hay presupuesto para desarmar las instalaciones. Cómo además hay bastante espacio en el centro y es muy interesante, yo creo que harían bien en no deshacerse de él.

Después vamos hasta el centro de lanzamiento, donde todos los técnicos están trabajando en las dos campañas que hay en paralelo, las últimas comprobaciones para el lanzamiento de esta semana y la integración del próximo proyecto por de aquí un mes. Cómo el último tiro se tuvo que abortar debido a unas anomalías en el motor, todo el mundo está muy atareado buscando de donde venían estas e intentando corregirlas. Nos instalan en la sala donde los técnicos controlan todo el proceso de lanzamiento, que es donde mi amiga Ana trabaja y se asoma para saludarme. Tengo una amiga que lanza cohetes... Mola! Y la visita ya acaba, regresando al punto de partida, la sala Jupiter donde, cuando hay lanzamiento, se sitúan los jefes para tomar las decisiones importantes y seguir la evolución del despegue y los clientes y VIPs para ver como estos trabajan.

Fue una gran casualidad que el lanzamiento se aplazara a este viernes. Así que, con Armand, Marta, Ruben y Sophie, vamos hasta el espacio de Carapa, donde el CNES tiene un punto de observación. Cruzamos los dedos para que todo salga bien, tenemos amigos y conocidos que han trabajado duro para que así sea y les deseamos lo mejor. La tensión va aumentando. Llegamos a los minutos precedentes al tiro, momento crucial para decidir si se continúa o no. Continuamos hasta oir la voz con la cuenta atrás final. Momento cero. Se pone en marcha el motor Vulcano, durante 7 según inspecciona el funcionamiento de todos los elementos. La última vez se quedó aquí. Hoy no. Hoy se ponen en marcha los "booster's", los motores laterales, y el Ariane 5 se eleva y se eleva. Sigue una trayectoria perfecta que podemos apreciar de manera clara, con la boca abierta, la piel de gallina, los ojos como platos. Waw!!! El ruido nos embarga, el cuerpo siente el temblor, las miradas siguen el rumbo hasta que los "booster's" se separan y la lanzadora se pierde de vista con los satélites Yahsat Y1A y Intelsat New Dawn. Qué éxito!
...
....
......
Merecía la pena quedarme unos días más para ver este lanzamiento...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada