
Quantes vegades no he sentit les mateixes preguntes...
Mentre que alguns que ja hi ha estat no ho pregunten, ho afirmaven. No hi ha res. No em va agradar.
Però jo no, jo hi vaig. I potser sóc jo, però m’agrada. Des de que hi sóc, no he parat. Arribo per localitzar el Consulat del Surinam, que ja és tancat i el passeig pel centre de Cayenne em porta a relaxar-me en l’agradable terrassa del Bar dels Palmistes i d’allí cap a Kourou, que l’amiga Ana ja m’hi espera per fer una visita ràpida i un bon sopar de retrobada.
El cap de setmana comença amb un bon descans i a mitja tarda a veure com el Barça quasi
Comparable o no al dia d'avui. Jo diria que sí. El sol segueix lluint a la Guaiana i em permet agafar
el catamarà La Hulotte (traduint: El Gamarús, en el seu sentit més estricte és una au rapinyaire, un mussol), per anar fins a les Îles du Salut, les tres illetes on França hi va tenir un cruel centre penitenciari durant cent anys i que ara ja només és un destí turístic. Són conegudes principalment pel llibre, i després pel.lícula, Papillon, on un pres tracta desesperadament d'abandonar-les, passant dels treballs forçats de l'Île Royale, a la retenció i cel.les de silenci de l'Île Saint-Joseph i finalment a la "llibertat" de l'Île du Diable, on els presos vivien sense vigilància per l'illa doncs els corrents i els taurons feien quasi impossible l'intent de fuga. Més conegudes són a França pel cas Dreyfus, un pres polític que finalment era innocent del que se l'acusava y que va romandre 4 anys reclòs en l'última illa, sense dret a parlar amb ningú.
Avui, en les tres illes, queden les restes d'aquest presidi, les cel.les en runes igual com altres edificis adjunts, magatzems, carnisseria, porquera,... i altres en bon estat de conservació com els edificis destinats a l'administració, l'església i les cases dels vigilants ara en tant que apartaments per a visitants. Tot en unes illes caribenyes, plenes de cocoters i fauna ben diversa entre iguanes, agutís, micos, lloros, galls i galls d'indi i fins i tot un caiman. Sembla mentida que fa cent anys això fos una presó d'on només en tornava un 3% dels que hi arribaven, degut a les malalties, el tracte rebut i a l'esgotament.
Encara em queden quatre dies més per aquí, doncs demà visito el CSG (Centre Spatial Guyanais) i el divendres per la nit, entre 23h37 i 00h41, està programat el llançament de l'Ariane 5 amb dos satèl.lits. Jo ho podré veure en directe i vosaltres seguir-ho per aquí si voleu (3, 2, 1... Go!), i si la meteorologia ens respecta una mica... Mentre acabava aquestes línies el cel ens ha caigut al damunt. Quina tempesta!!!-----

-----
Cuántas veces no he oido las mismas preguntas...
A la Guayana? Que hay en la Guayana? Pero si no hay nada. La gente nunca va. Por algún motivo debe de ser.
Mientras que algunos que ya han estado no lo preguntan, lo afirmaban. No hay nada. No me
Pero yo no, yo voy. Y quizás soy yo, pero me gusta. Desde que estoy aquí, no he parado. Llego para localizar el Consulado del Surinam, que ya está cerrado y el paseo por el centro de Cayenne me lleva a relajarme en la agradable terraza del Bar de los Palmistes y de allí hacia Kourou, que la amiga Ana ya me espera para hacer una visita rápida y una buena cena de reencuentro.
El fin de semana empieza con un buen descanso y a media tarde a ver como el Barça casi sentencia
Comparable o no al día de hoy. Yo diría que sí. El sol sigue luciendo en la Guayana y me permite
tomar el catamarán La Hulotte (traduciendo: El Cárabo, una ave rapaz, un búho), para ir hasta las Îles du Salud, las tres isletas donde Francia tuvo una cruel penitenciaría durante cien años y que ahora ya sólo es un destino turístico. Son conocidas principalmente por el libro, y después película, Papillon, donde un preso trata desesperadamente de abandonarlas, pasando de los trabajos forzados de la Île Royale, a la retención y celdas de silencio de la Île Saint-Joseph y finalmente a la "libertad" de la Île du Diable, donde los presos vivían sin vigilancia por la isla pues las corrientes y los tiburones hacían casi imposible el intento de fuga. Más conocidas en Francia son por el caso Dreyfus, un prisionero político que finalmente era inocente de lo que se le acusaba y que permaneció 4 años recluido en la última isla, sin derecho a hablar con nadie.
Hoy, en las tres islas, quedan los restos de este presidio, las celdas en escombros igual como otros edificios adjuntos, almacenes, carnicería, porqueriza,... y otros en buen estado de conservación como los edificios destinados a la administración, la iglesia y las casas de los vigilantes ahora en forma de apartamentos para visitantes. Todo en unas islas caribeñas, llenas de cocoteros y fauna muy diversa entre iguanas, agutíes, monos, loros, gallos y pavos reales e incluso un caimán. Parece mentira que hace cien años esto fuera una prisión de donde sólo regresaba un 3% de los que llegaban, debido a las enfermedades, el trato recibido y al agotamiento.
Todavía me quedan cuatro días más por aquí, pues mañana visito el CSG (Centre Spatial Guyanais) y el viernes por la noche, entre 23h37 y 00h41, está programado el lanzamiento del Ariane 5 con dos satélites. Yo lo podré ver en directo y vosotros seguirlo por aquí si queréis (3, 2, 1... Go!), y si la meteorología nos respeta un poco... Mientras acababa estas líneas el cielo nos ha caído encima. Qué tormenta!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada