Em sembla no haver tingut massa temps per pensar-hi, tampoc. Ja fa anys que volia fer-ho, però en sentit invers.

Durant anys pensava en l'experiència, però sense imaginar-ne els detalls. No he imaginat veure fauna per tot arreu, ni uns ulls que surten del no res per vigilar cap a on vaig i decidir si atacar-me amb fletxes enverinades. Hi pensava més com a una experiència vital que com a un safari. Per això estic content.
No faig res. Deambulo amunt i avall, de la planta baixa, on hi ha els motors, mercaderia i molt soroll, a la planta mitja, on tinc instal.lada la meva hamaca entre tantes i tantes d'altres. De l'hamaca, dormisquejant i donant l'esquena al riu, pujo a la planta superior, per seure en una cadira observant el riu, la seva amplada, el seu color terrós, les seves vores verdes, verdes, alguns vaixells que avancen i d'altres

Sinó, el trajecte no és res de l'altre món, però és un primer test per a la segona part que faré de Santarem a Macapá o Belem i la tercera d'aquí dos mesos de Manaus i riu amunt.
Els llums s'apaguen d'hora i les opcions es redueixen a veure gent beure i escoltant música o dormir. En el meu cap ressona el forró, massa per avui. Me'n vaig a dormir fins obrir un ull, sense saber quina hora és,

Torno a la part de dalt, a prendre el sol, veure les dues dones que allí continuen i seguir observant l'Amazones, que s'estreny i s'eixampla i segueix tranquil.lament el seu curs fins a incorporar l'afluent Tapajós, ja a Santarem. L'encontre dels dos rius es tradueix en alguns kilòmetres amb aigües de tonalitats diferents corrent en paral.lel,

No és fins baixar que m'adono que no sóc l'únic turista. Una parella que identifico com a argentins, i de fet ho són, també s'informen d'horaris pels propers vaixells cap a l'Atlàntic. Ens creuem de nou en el bus cap al centre de Santarem i se'm presenten, Federico i Mariana. Però ells van avui a Alter do Chão i jo em quedo aquí a passar la nit. De ben segur ens creuarem demà allí. L'Amazones és un mocador.
-----
Ya estoy aquí. Justo en medio del Amazonas. Navegando el Gran Río. Rodeado de brasileños, el solo extranjero. No es como me lo imaginaba ni tampoco deja de serlo.
Me parece no haber tenido demasiado tiempo para pensar en esto. Ya hace años que quería hacerlo, pero en sentido inverso.

Durante años pensaba en la experiencia, pero sin imaginar los detalles. No he imaginado ver fauna por todas partes, ni unos ojos que salen de la nada para vigilar hacia donde voy y decidir si atacarme con flechas envenenadas. Pensaba en esto más como una experiencia vital que como un safari. Por eso estoy contento.
No hago nada. Deambulo arriba y abajo, de la planta baja, donde hay los motores, mercancía y mucho ruido,

Sino, el trayecto no es nada del otro jueves, pero es un primer test para la segunda parte que haré de Santarem a Macapá o Belem y la tercera de aquí dos meses de Manaus y río arriba.

Vuelvo a la parte de arriba, a tomar el sol, ver las dos mujeres que allí continúan y seguir observando el Amazonas,

No es hasta bajar que me doy cuenta que no soy el único turista. Una pareja que identifico como argentinos, y de hecho lo son, también se informan de horarios para los próximos barcos hacia el Atlántico. Nos cruzamos de nuevo en el bus hacia el centro de Santarem y se me presentan, Federico y Mariana. Pero ellos van hoy a Alter do Chão y yo me quedo aquí a pasar la noche. A buen seguro nos cruzaremos mañana allí. El Amazonas es un pañuelo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada