El "Clásico" del 5 a 0 a Panamà

Ja fa dies que l'ambient a Bocas del Toro es va preparant. Veus gent amb la samarreta del Barça i alguns la del Madrid. Hi ha tertúlies sobre el partit en bars i cyber cafès. Quan saben que sóc de Barcelona em donen la seva opinió o fan pronòstics sobre el resultat.


Jo estic fent un curs de submarinisme i al inscriure'm vaig veure que els horaris del Dilluns 29 es solapaven, per això els vaig comentar que no comptessin amb mi aquella tarda i em vaig assegurar que ho podria recuperar. Cap problema, em van entendre...

La nit del 28 a Panamà ja és dia 29 a Barcelona, així que em vesteixo la meva samarreta amb el 10 de Messi. Ara ni tan sols fa falta que parli per a que la gent se m'apropi i em digui que si 2 a 1 o que si 1 a 3 (optimistes...). Des dels pocs cotxes que transiten em llancen felicitacions i somriures còmplices. Quan ens creuem amb un altre que vesteix igual, salutacions, picades d'ull, somriures i paraules d'encoratjament mutu. Em creuo amb els nanos de Caceres i van amb en Xavi, un altre català. Em comenten que en el seu hostal la patrona és també de Barcelona, que hi passaran el partit i que hi haurà truita de patates, pa amb tomàquet i un rioja.

L'endemà em mudo al Hostel Calipso i en veurem arribar amb la motxilla i la samarreta sóc aclamat, rebut en català i instal.lat ràpidament a l'habitació amb en Xavi, la millor de l'hostal!

Després immersió i cap a les 13h30 tornem per fer teoria. El meu cap ja no hi és tot allí. Encara menys quan veig que l'agulla s'apropa a les 3. Acabem un mòdul i m'acomiado i corrent cap a l'hostal. Allí l'ambient ja està format, les posicions preses, varies files de cadires davant la televisió amb gent portant samarretes i bufandes del Barça, alguna del Madrid també es veu, banderes i globus blau-granes decoren l'entrada, truita i vi. El partit ja pot començar.

No tardem en celebrar l'1 a 0. La gent salta, s'abraça i crida, el vi va per terra. Turistes i altres transeünts s'apropen a veure que passa i somriuen al veure que "només" és un partit de futbol. El 2 a 0 no fa res més que augmentar l'alegria i tranquil.litzar el personal. Això serà un festival. Tots n'estem convençuts. El joc del Barça és imparable.

La mitja part serveix per congratular-nos d'aquest gran equip, convèncer-nos que continuem sent els millors. També per a que la mestressa de l'hostal, la Marta, agafi un taxi i vagi a fer la guitza a un amic panameny del Madrid.


3, 4 i 5. Alegria! Quina festa! Els nanos locals semblen els més contents de tots. Salten, agiten banderes, corren amunt i avall fins que s'organitza la comitiva. 4 cotxes capitanejats per la Marta, amb les banderes i els globus, passegen pel poble tot fent sentir els clàxons i la gent se'ls mira, aplaudeixen, criden i canten també. L'alcohol correrà aquesta nit i això serà una festa.


Un any més hem guanyat. Un any més ens hem divertit i hem demostrat que per més que diguin, vulguin i facin seguim sent els millors. 5 a 0... Visca el Barça!









------

------

Ya hace días que el ambiente en Bocas del Toro se va preparando. Ves gente con la camiseta del Barça y algunos la del Madrid. Hay tertulias sobre el partido en bares y cyber cafés. Cuando saben que soy de Barcelona me dan su opinión o hacen pronósticos sobre el resultado.

Yo estoy haciendo un curso de submarinismo y al inscribirme vi que los horarios del Lunes 29 se solapaban, por eso les comenté que no contaran conmigo aquella tarde y me aseguré de que lo podría recuperar. Ningún problema, me entendieron...

La noche del 28 en Panamá ya es día 29 en Barcelona, así que me pongo mi camiseta con el 10 de Messi. Ahora ni siquiera hace falta que hable para que la gente se me acerque y me diga que si 2 a 1 o que si 1 a 3 (optimistas...). Desde los pocos coches que transitan me lanzan felicitaciones y sonrisas cómplices. Cuando nos cruzamos con otro que viste igual, saludos, guiños, sonrisas y palabras de aliento mutuo. Me cruzo con los chicos de Cáceres y van con Xavi, otro catalán. Me comentan que en su hostal la patrona es también de Barcelona, que pasarán al partido y que habrá tortilla de patatas, pan con tomate y un rioja.

Al día siguiente me mudo al Hostel Calipso y al verme llegar con la mochila y la camiseta soy aclamado, recibido en catalán e instalado rápidamente en la habitación con Xavi, la mejor del hostal!

Después inmersión y hacia las 13h30 volvemos para dar teoría. Mi cabeza ya no está toda allí. Todavía menos cuando veo que la aguja se acerca a las 3. Acabamos un módulo y me despido y corriendo hacia el hostal. Allí el ambiente ya está creado, las posiciones tomadas, varías filas de sillas delante de la televisión con gente llevando camisetas y bufandas del Barça, alguna del Madrid también se ve, banderas y globos azul-granas decoran la entrada, tortilla y vino. El partido ya puede empezar.

No tardemos en celebrar el 1 a 0. La gente salta, se abraza y grita, el vino va por el suelo. Turistas y otros transeúntes se acercan a ver que pasa y sonríen al ver que "sólo" es un partido de fútbol. El 2 en 0 no hace nada más que aumentar la alegría y tranquilizar al personal. Esto será un festival. Todos estamos convencidos. El juego del Barça es imparable.

La media parte sirve para congratularnos de este gran equipo, convencernos de que continuamos siendo los mejores. También para que la patrona del hostal, Marta, tome un taxi y vaya a visitar a un amigo panameño del Madrid.

3, 4 y 5. ¡Alegría! ¡Qué fiesta! Los hicos locales parecen los más contentos de todos. Saltan, agitan banderas, corren arriba y abajo hasta que se organiza la comitiva. 4 coches capitaneados por Marta, con las banderas y los globos, pasean por el pueblo haciendo sonar las bozinas y la gente se los mira, aplauden, gritan y cantan también. El alcohol correrá esta noche y esto será una fiesta.

Un año más hemos ganado. Un año más nos hemos divertido y hemos demostrado que por más que digan, quieran y hagan seguimos siendo los mejores. 5 a 0... ¡Visca el Barça!