divendres, 15 de març del 2013

Argentina. El Chaltén, 5 anys més tard.

Sortir de la ciutat era una prioritat. Cada cop m'agrada menys estar-hi. Reconec tots els seus avantages, que són molts, però no estar a prop de la natura em comença a ofegar i em fa perdre qui realment vull ser.

Anar cap al sud era un capritx. No passar les festes de Nadal i Cap d'any en el fred, no fa Nadal.

Explorar la Patagònia era un objectiu. Des que fa cinc anys la vaig visitar, sabia que tard o d'hora hi tornaria per conèixer-la més a fons.

Tornar a El Chaltén era una obligació. Quan la primera visita em va captivar i per raons meteorològiques la mel només va roçar els llavis, em vaig dir que hi aniria amb temps; temps suficient per acabar la caminada inicialment plantejada fins a la llacuna Torre, però sobretot per apropar-me i gaudir d'una muntanya que només vaig veure des de molt lluny i ja em va fascinar, el Fitz Roy.

Sé que mai la pujaré. Ni tan sols hi posaré el peus. És un monument per a escaladors i jo no ho sóc. Però m'hi puc apropar, la puc admirar i notar-ne la força.

Passejar tres dies, motxilla a les espatlles, sentint el pes de tot el que necessito (tenda, sac, cuineta i estris, menjar i roba) era la millor manera de conèixer el terreny al meu aire, viure'l amb tota la seva intensitat i preparar-me per un repte de proporcions majors: recórrer el parc de Torres del Paine fent-ne el circuit.

Patagònia sud, un lloc de condicions extremes pels amants de les aventures, la tranquil.litat i la natura.
Àlbum de fotos Patagònia sud. El Chaltén


Salir de la ciudad era una prioridad. Cada vez me gusta menos estar en ellas. Reconozco todas sus ventajas, que son muchas, pero no estar cerca de la naturaleza me empieza a ahogar y me hace perder quien realmente quiero ser.

Ir hacia el sur era un capricho. No pasar las fiestas de Navidad y Fin de año en un lugar frío, no hace Navidad.

Explorar la Patagonia era un objetivo. Desde que hace cinco años la visité, sabía que tarde o temprano volvería para conocerla más a fondo.

Volver a El Chaltén era una obligación. Cuando la primera visita me cautivó y por razones meteorológicas la miel sólo rozó los labios, me dije que regresaría con tiempo; tiempo suficiente para terminar la caminata inicialmente planteada hasta la laguna Torre, pero sobre todo para acercarme y disfrutar de una montaña que sólo vi desde muy lejos y ya me fascinó, el Fitz Roy.

Sé que nunca la subiré. Ni siquiera pondré los pies en ella. Es un monumento para escaladores y yo no lo soy. Pero puedo acercarme, la puedo admirar y sentir su fuerza.

Pasear tres días, mochila a los hombros, sintiendo el peso de todo lo que necesito (tienda, saco, cocinita y utensilios, comida y ropa) era la mejor manera de conocer el terreno a mi aire, vivirlo con toda su intensidad y prepararme para un reto de proporciones mayores: recorrer el parque de Torres del Paine haciendo el circuito.

Patagonia sur, un lugar de condiciones extremas para los amantes de las aventuras, la tranquilidad y la naturaleza.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada