
Granada té molt a veure. Una bonica i petita ciutat colonial, plena d’esglésies també, però amb carrers i cases ancians, ben conservats per gust i delit dels turistes, que en som munió, sobretot entre el Parque Central i el carrer de La Calzada, tot ple de bars i restaurants amb terrassetes, venedors ambulants i bon ambient.
La primera passejada em diu que aquest lloc m’agradarà i decideixo quedar-m’hi un dia més,

De nit, a l’hostal, el silenci és total. Només sento algun animaló de tant en tant, els meus pensaments i un xiulet dins del cap. No estic acostumat a aquesta calma. Però malgrat tot, o potser a causa d’això, no puc dormir bé. Cada hora sento el campanar, algun mosquit despistat de tant en tant em xiula a l’orella i a les cinc del matí ja és increïble, les campanes de La Merced toquen a missa. Que poc que he descansat!
Així que em llevo i a voltar de nou,


Pel matí havia decidit canviar d’hostal, a un menys silenciós, però més acollidor... i també amb piscina, on passo la resta de la tarda fins l’hora del sopar que torno a voltar pel poble amb un nano del Quebec. Granada es presta a caminar molt i també a parar-se bastant en els seus acollidors racons. Un bon lloc per estar-s’hi un temps.
-----
-----
Bus de línea de Las Peñitas a León, 30 minutos. Bus local o "Chicken bus" interno en León, 20 minutos. Bus "expreso" hasta Managua, 2 horas.

Granada tiene mucho que ver. Una bonita y pequeña ciudad colonial, repleta de iglesias también, pero con calles y casas ancianas, bien conservadas para gusto y deleite de los turistas, que somos multitud, sobre todo entre el Parque Central y la calle de La Calzada, llena de bares y restaurantes con terracitas, vendedores ambulantes y buen ambiente.
Con el primer paseo ya veo que este lugar me gustará y decido quedarme un día más, sobre todo porque no he tenido tiempo de ver demasiadas cosas;

De noche, en el hostal, el silencio es total. Sólo oigo algún animalito de vez en cuando, mis pensamientos y un silbido dentro de la cabeza. No estoy acostumbrado a esta calma. Pero a pesar de todo, o quizás a causa de esto, no puedo dormir bien. Cada hora oigo el campanario, algún mosquito despistado de vez en cuando me silba en la oreja y a las cinco de la mañana ya es increíble, las campanas de La Merced tocan a misa. ¡Que poco que he descansado!
Así que me levanto y a pasear de nuevo, a desayunar gallo pinto, que yo pensaba que sería una cosa dulce y resulta ser arroz con fríjoles rojos,

Por la mañana había decidido cambiar de hostal, a uno menos silencioso, pero más acogedor... y también con piscina, donde paso el resto de la tarde hasta la hora de la cena que vuelvo a pasear por el pueblo esta vez con un chico del Quebec. Granada se presta a andar mucho y también a pararse bastante en sus acogedores rincones. Un buen lugar para estarse un tiempo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada