dijous, 11 d’agost del 2011
Dia 257: Copacabana i la Isla del Sol. Bolívia
Arribar a Copacabana en dies de Fiestas Patrias no és la millor època per trobar allotjament
Després de trobar un allotjament que ens fa pagar quatre vegades el valor normal per una habitació ens dediquem a observar amb grossos ulls tot el que passa pel nostre voltant, i és que el poble està transformat del que m'havien explicat que seria. Hi ha gent per tot arreu, parades que ofereixen tot tipus de menjar i els olors i
Després de tornar a passejar pel poble pel matí i descobrir que el ritme no canvia ja sigui matí, tarda o nit, agafem la lenta llanxa cap a Yumani, la part sud de l'illa. Pel camí veiem com la gent, a més de fer peregrinació cap a al mont Calvario, també la fa cap a una roca que anomenen "La boca del Sapo" i fan cua per trencar-hi una
Ja en l'illa ens dediquem a visitar la part sud, des de les antigues Escales de l'Inca, coronades per la Font de l'Inca que et dóna l'eterna joventut, cap al Temple del Sol on hi ha la Roca Sagrada o dels Orígens, on el Sol i la Lluna es van amagar durant les grans inundacions que van portar l'obscuritat. Acabades les pluges, el Sol va tornar a sortir i
Deixem escapar el bot que torna cap a Copacabana a les 10h per gaudir del bonic matí que tenim davant nostre. Un passeig per la platja, una estona de lectura i sol en el moll de fusta, i un altre desig acomplert, un bany ràpid i fugaç en les gelades aigües del Titicaca. Ara ja tinc el bateig dels Andes!
Quan portes tants mesos viatjant i trobes un indret tan maco i tranquil com aquest, no t'importa
Ja és el darrer dia de festes i mica en mica la gent va desapareixent de Copacabana, recuperant la tranquil.litat de la que m'havien parlat. Ara sí que és més plaïble caminar pels carrers, xafardejar les botigues i fer estoc de "chullos", visitar-ne la basílica de curiosa edificació moresca amb la capella de les espelmes on la gent dibuixa amb cera sobre les parets o qualsevol espai lliure que troben, figures de cotxes, cases i desitjos per tal de veure'ls realitzats i tenir bona sort. Són ben supersticiosos aquests bolivians! Però nosaltres també hem decidit continuar el viatge i dirigir-nos cap la capital administrativa, La Paz. De moment Bolívia comença bé, m'ha agradat la manera d'entrar-hi. A veure que hi ha dins!
-----
-----
Llegar a Copacabana en días de Fiestas Patrias no es la mejor época para encontrar alojamiento
Después de encontrar un alojamiento que nos hace pagar cuatro veces el valor normal por una habitación nos dedicamos a observar con grandes ojos todo lo que pasa por nuestro alrededor, y es que el pueblo está transformado respecto a lo
Después de volver a pasear por el pueblo por la mañana y descubrir que el ritmo no cambia ya sea mañana, tarde o noche, cogemos la lenta lancha hacia Yumani, la parte sur de la isla. Por el camino vemos como la gente, además de hacer peregrinación hacia el monte Calvario, también la
Ya en la isla nos dedicamos a visitar la parte sur de la isla, desde las antiguas Escaleras del Inca, coronadas por la Fuente del Inca que te da la eterna juventud, hacia el Templo del Sol donde hay la Roca Sagrada o de los Orígenes, donde el Sol y la Luna se escondieron durante las grandes inundaciones que trajeron la oscuridad. Acabadas las lluvias, el Sol volvió a salir y engendró sus hijos. Y nosotros, habiendo disfrutado de
Dejamos escapar el bote que regresa hacia Copacabana a las 10h para disfrutar de la bonita mañana que tenemos deante nuestro. Un paseo por la playa, un momento de lectura y sol en el embarcadero de madera, y otro deseo cumplido, un baño rápido y fugaz en las heladas aguas del Titicaca. Ahora ya tengo el bautizo de los Andes!
Ya es el último día de fiestas y poco a poco la gente va desapareciendo de Copacabana, recuperando la tranquilidad de la que me habían hablado. Ahora sí que es
dilluns, 8 d’agost del 2011
Dia 254: Puno. Perú
Puno no sembla tenir altre atractiu que el fet d'estar a la vora del llac Titicaca. La veritat és que
De fet, avui és la Laia qui pren les decisions i em comenta que està interessada en anar a Sillustani. Unes quantes persones ens han parlat d'aquest lloc i ens han recomanat la visita que es pot fer en una tarda. I cap allí que anem amb una furgoneta que primer fa el recorregut pel
A Sillustani el que hi trobem és una espècie de turonet-península que entra dins del llac Umayo i en aquest turó el que hi ha és tota una sèrie de torres destinades a l'enterrament de persones il.lustres per part d'antigues cultures. Aquestes torres les anomenen "chulpas" i van anar patint una transformació i millora en la construcció al
Amb la sensació d'haver aprofitat al màxim el que Perú ens ofereix comencem a abandonar
-----
-----
Puno no parece tener otro atractivo que el hecho de estar al lado del lago Titicaca. La verdad es
De hecho, hoy es Laia quién toma las decisiones y me comenta que está interesada en ir a Sillustani. Unas cuántas personas nos han hablado de este lugar y nos han recomendado la visita que se puede hacer en una tarde. Y hacia allí que vamos con una furgoneta que primero hace el
En Sillustani lo que encontramos es una especie de cerro-península que entra dentro del lago Umayo y en este cerro lo que hay es toda una serie de torres destinadas al entierro de personas ilustres por parte de antiguas culturas. Estas torres las denominan "chulpas" y fueron sufriendo
Con la sensación de haber aprovechado al máximo lo que Perú nos ofrece empezamos a
divendres, 5 d’agost del 2011
Dia 252: Del Cusco al Machu Picchu! Perú
Arribar a Cusco en dies de Fiestas Patrias no és la millor època per trobar allotjament fàcilment,
Hem aconseguit un hostal bastant mediocre prop del centre i ja amb allotjament ens dediquem a descobrir la ciutat i a buscar un tour que ens porti fins al Machu Picchu i que ens agradi a la Laia i a mi. Per l'excursió hi ha varies opcions: el Camí de l'Inca, però aquest és el que tothom vol fer i s'havia de reservar amb mesos d'anticipació, així que no és possible; Choquequirao, és un altre dels refugis inques, ben interessant, però aquest no va al Machu Picchu... igual que el de Vilcabamba; Salcantay és una excursió que combina pujades als nevats amb un pas de 4.510m i també la part més selvàtica de la vall sagrada, però ens diuen que és bastant dur i que hi fa fred, així que la Laia no es veu massa motivada. Acabem escollint un altre que ens havien recomanat també, el Jungle Inca Trail, o camí inca de la selva, que combina descens amb bicicleta, caminar i passar per un tros del camí inca. Fet això, donem voltes per la ciutat.
El Cusco és ben bonic. Mescla de vestigis inques com parts de muralla, restes de temples i sobretot el caràcter de la gent, amb boniques estructures de l'època colonial, recordada amb
Iniciem el trek cap al Machu Picchu amb una recollida una mica caòtica de tots els que composarem l'excursió. Però els germans guies, en Marco i en Jimmy, aconsegueixen no
El segon dia toca caminar, i caminar bastant. El primer tram pel costat del riu bastant tranquil, per encadenar després amb un tram de camí inca original que va ser trobat quan en 1998 hi va haver unes inundacions tan greus que hi va haver allaus de terra i els camins van quedar colgats. Buscant rutes alternatives aquest vell tram va sortir a la llum i des d'aleshores va ser utilitzat, sobretot pels turistes que no podent fer el camí inca original ens acontentem en fer-ne aquest tram. I el camí puja, puja i puja fins a la Cabana del Mico, una cabana on podem reposar, prendre sucs i una mica de menjar, veure el mico en qüestió, que ara està una mica malaltó, i altres animals que hi tenen per al turista, així com vestir-nos amb mudes tradicionals i fer-nos divertides fotos. Després seguim pujant fins arribar a un tombant des d'on es poden apreciar les tres muntanyes principals i podem fer el tribut als seus esperits o apus oferint-los 3 fulles de coca. Apu Machu Picchu a l'oest, Apu Verónica al sud i Apu Vilcabamba a l'est. I continuem ara amb més baixada i camí més planer fins arribar al punt on dinem i descansem en hamaques per continuar caminant tota la tarda al costat del riu fins a les aigües termals de Santa Teresa. El camí és llarg i es fa cansat, per això quan pel camí em creuo una venedora li compro un saquet de fulles de coca i les vaig mastegant tot el trajecte. Contràriament al que molts pensem o pensàvem, les fulles de coca en si no són cap droga ni et canvien el comportament ni t'hi tornes addicte. Les fulles de coca tenen propietats que en aquests països saben aprofitar, permet combatre el mal de cap que produeix el mal d'alçada i respirar sense problemes, satisfà les necessitats alimentàries i mitiga la sensació de cansament, entre moltes altres... Total, que mastego fulles de coca i pels matins prenc mate de coca, però no us heu de preocupar per això.
Un cop a les aigües termals uns quants ens hi llancem de cap. L'agradable aigua calenta ens recupera i relaxa els músculs. És una experiència agradable i ja coneguda, just abans d'acabar el segon dia. Aquí se'ns uneix un grup de gent que fa el trajecte en un dia menys, són quatre nanos xilens i una família del Canada que ja
El tercer dia comença igual que el segon, caminant pel costat del riu Urubamba, fins arribar a la central hidroelèctrica. Però no tot és igual, una part del grup se n'ha anat a fer tirolina i uns altres hem decidit caminar-ho tot. I a Hidroeléctrica ens retrobem per dinar i preparar el darrer tram per les vies del tren fins a Aguas Calientes. El camí segueix sent preciós i a més de tant en tant tenim excel.lents vistes del que són les terrasses de la ciutat del Machu Picchu. Anem avançant per les vies fins que de tant en tant algun tren se'ns creua i hem d'apartar-nos per poder continuar. Una parada tècnica per banyar-nos en un dels molts afluents que anem passant i arribar així més frescos a l'excitant punt final. Ja som a poques hores de pujar a l'antiga ciutat inca i tots estem bastant cansats, però molt motivats.
A quarts de quatre del matí (es pot anomenar això matí???), ja estem llevats i disposats a pujar.
La segona part és l'ascens al Wayna Picchu. Si Machu Picchu vol dir Cim Vell, Wayna vol dir Jove, i és la muntanya que es veu al darrera de la ciutat en totes les fotos. En un principi tothom
A Aguas Calientes ens retrobem tots, ens acomiadem dels nostres guies i enfilem cap al tren que ens ha de dur a Ollanataytambo tot comentant les sensacions de cada un. Estem feliços d'haver escollit el Jungle Inca Trail i d'haver-nos creuat amb un grup ben entès. Moltes vegades el problema dels tours és el de fer-ho amb desconeguts que poden ser un autèntic problema, ja sigui pel caràcter o per la manera d'encarar l'excursió. De moment estem tenint sort i la gent que anem creuant són ben macos i agradables. Després de les dues hores de tren encara ens en queden tres en autobús fins a Cusco. La sorpresa és la desperta criatura de 10 anys que ens ve a trobar per acompanyar-nos fins al bus. Aquests peruans no ens deixaran mai de sorprendre...
I ja sí a Cusco ens acomiadem tots i ens disposem a descansar. Passarem dos dies més en aquesta ciutat sense fer res més que reposar i fer petites passejades pels llocs que ja havíem visitat en dies previs. Ens sorprèn el nostre estat físic, doncs l'endemà de fer l'extenuant pujada ens trobem perfectament i no sentim mal enlloc, només un lleuger cansament. Estem en bona forma, però imaginar-nos emprendre una altra caminada de varis dies ens fa força mandra. Deixarem passar uns dies per fer poca activitat, només algunes visites i emprendre el nostre camí cap a Bolívia. Primera i última parada peruana, Puno i el llac. Ja fa temps que tinc ganes de trobar-me'l cara a cara i fer un banyet en un dels llacs més alts del món. Titicaca!
-----
-----
Llegar al Cusco en días de Fiestas Patrias no es la mejor época para encontrar alojamiento
Hemos conseguido un hostal bastante mediocre cerca del centro y ya con alojamiento nos
El Cusco es muy bonito. Mezcla de vestigios incas como partes de muralla, restos de templos y
Iniciamos el trek hacia Machu Picchu con una recogida un poco caótica de todos los que compondremos la excursión. Pero los hermanos guías, Marco y Jimmy, consiguen no olvidarse de nadie y meternos en el bus camino de Urubamba, Ollantaytambo y finalmente el paso montañoso del Abra Málaga a 4.350m. Algo más abajo nos apean del bus y nos preparan las bicis con las que completaremos un descenso de unos 2.000m en 30Km con un tiempo de hora y media. Una bajada muy impresionante, con espectaculares paisajes y cambiando del frío de la cima a una temperatura muy agradable ya en zona medio selvática. La carretera pasa de estar asfaltada inicialmente a tramos de tierra donde se están haciendo trabajos para recuperarla de
El segundo día toca andar, y andar bastante. El primer tramo por el lado del río bastante
Una vez en las aguas termales unos cuántos nos lanzamos de cabeza. La agradable agua caliente nos recupera y relaja los músculos. Es una experiencia agradable y ya conocida, justo antes de acabar el segundo día. Aquí se nos une un grupo de gente que hace el trayecto en un día menos, son cuatro chilenos y una familia del Canada que ya habíamos cruzado en el Colca. Y así, con el grupo ampliado, cenamos y vamos de fiesta. Muchas conversas para ir conociéndonos mejor y
El tercer día empieza igual que el segundo, andando por el lado del río Urubamba, hasta llegar a la central hidroeléctrica. Pero no todo es igual, una parte del grupo se ha ido a hacer tirolina y otros hemos decidido andarlo todo. Y en Hidroeléctrica nos reencontramos para comer y preparar el último tramo por las vías del tren hasta Aguas Calientes. El camino sigue siendo precioso y además de vez en cuando tenemos excelentes vistas de lo que son las terrazas de la ciudad del Machu Picchu. Vamos avanzando por las vías hasta que algún tren se nos cruza y tenemos que apartarnos para poder continuar. Una parada técnica para bañarnos en uno de los muchos afluentes que vamos pasando y llegar así más frescos al excitante punto final. Ya estamos a pocas horas de subir a la antigua ciudad inca y todos estamos bastante cansados, pero muy motivados.
A las tres y media de la mañana (se puede denominar esto mañana???), ya estamos levantados y
La segunda parte es el ascenso al Wayna Picchu. Si Machu Picchu significa Cumbre Vieja, Wayna
En Aguas Calientes nos reencontramos todos, nos despedimos de nuestros guías y nos dirigimos hacia el tren que nos tiene que llevar a Ollanataytambo comentando las sensaciones de cada uno. Estamos felices de haber escogido el Jungle Inca Trail y de habernos topado con un grupo bien entendido. Muchas veces el problema de los tours es el de hacerlo con desconocidos que pueden ser un auténtico problema, ya sea por el carácter o por la manera de encarar la excursión. De momento estamos teniendo suerte y la gente que vamos cruzando son muy majos y agradables. Después de las dos horas de tren todavía nos quedan tres en autobús hasta Cusco. La sorpresa es la vivaracha criatura de 10 años que nos viene a encontrar para acompañarnos hasta el bus. Estos peruanos no nos dejarán nunca de sorprender...
Y ya sí en Cusco nos despedimos todos y nos disponemos a descansar. Pasaremos dos días más en esta ciudad sin hacer nada más que reponer y hacer pequeñas paseadas por los lugares que ya habíamos visitado en días previos. Nos sorprende nuestro estado físico, pues el día siguiente de hacer la extenuante subida nos encontramos perfectamente y no sentimos dolor en ninguna parte, sólo un ligero cansancio. Estamos en buena forma, pero imaginarnos emprender otra caminata de varios días nos da bastante pereza. Dejaremos pasar unos días para hacer poca actividad, sólo algunas visitas y emprender nuestro camino hacia Bolivia. Primera y última parada peruana, Puno y el lago. Ya hace tiempo que tengo ganas de encontrármelo frente a frente y darme un bañito en uno de los lagos más altos del mundo. Titicaca!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

